PROJECTE D'INNOVACIÓ EDUCATIVA: PLA TAC



ptac.png

Autors:

Conxita Benavides Vázquez
Margalida Ferrá Ferrer
Daniel Jimbert Garcia
Marta Prat Filella





Índex


1. Introducció

2. Mapa conceptual

3. Objectius bàsics del Pla TAC

4. Document oficial, guia per a elaborar un Pla TAC

5. Estructura del Pla TAC

  • I) Visió del centre.

  • II) Objectius a llarg, mitjà i curt termini:

    1. - Gestió i planificació

    2. - Desenvolupament curricular

    3. - Desenvolupament professional del professorat

    4. - Organització

    5. - Recursos i infraestructures

    6. - Inclusió digital

  • III) Governança de la tecnologia: responsabilitats.

  • IV) Eines d'avaluació de la implantació del Pla.

6. Curs 2010-2011

7. Quadre d'autodiagnosi TAC d'un centre educatiu

8. Objectius a curt termini (Curs 2010-2011)

9. Tasques i Temporització

10. Competències que cal considerar en l'elaboració del Pla TAC

11. Proposta d'integració de les TIC-TAC a cada àrea de coneixement o matèria

12. Objectius del projecte per al professorat

13. Avaluació del Pla TAC

Annexos





1. Introducció


Incorporar tecnologies al sistema educatiu per si sol no produeix innovació ni canvi metodològic. Les tecnologies han fer que l'aprenentatge sigui més personalitzat i que els alumnes siguin autònoms, fet que implica una sèrie de canvis en tot el sistema educatiu: pedagògics, formatius, organitzatius, i òbviament tecnològics.

El Pla TAC, amb el compromís de tots els agents involucrats que formen part del centre, ha de procurar aconseguir els objectius de caire estratègic: millorar els resultats acadèmics i educatius i afavorir la cohesió social. Per la seva importància cabdal en el propòsit d'assolir els objectius estratègics, el Pla TAC ha d'estar integrat en el PEC (Projecte Educatiu de Centre).


2. Mapa conceptual


Pla_TAC.jpg
Imatge ampliada

3. Objectius bàsics del PLA TAC:


  • Assegurar la competència digital de l'alumnat.
  • Aconseguir la integració curricular.
  • Afavorir la inclusió digital dels agents que formen la comunitat educativa.
  • Afavorir la innovació metodològica.

Objectius del Projecte 1x1: http://imae.wikispaces.com/Projecte+1x1#Projecte%20eduCAT1x1-Objectius%20finals%20del%20projecte

  • Convertir l’ordinador en l’eina personal de treball dels membres de la comunitat educativa: alumnes, mestres i professors, PAS
  • Proporcionar la gratuïtat del llibre de text a Catalunya basada en la utilització del format digital i el model 1:1 (1 alumne – 1 ordinador)
  • Subministrar la base per a l’educació dels alumnes en la “vida en un món connectat
  • Situar Catalunya en el grup de països capdavanters en l’ús de les TIC a l’educació


4. Document oficial, guia per a elaborar un PLA TAC.


5. Estructura del Pla TAC


Del document guia es desprèn que el Pla TAC ha de ser un document dinàmic que impliqui la seva revisió anual i l'avaluació de tot el Pla en finalitzar el termini que s'havia marcat inicialment. Es pretén que sigui bàsicament pràctic per al centre i el fruit de la seva reflexió entorn de les TAC i que concreti al màxim els diferents aspectes de gestió de la tecnologia. De forma orientativa, se suggereixen els apartats següents:

  • I) Visió del centre.
  • II) Objectius a llarg, mitjà i curt termini:
    • On som i cap a on anem pel que fa a:
      1. - Gestió i planificació
      2. - Desenvolupament curricular
      3. - Desenvolupament professional del professorat
      4. - Organització
      5. - Recursos i infraestructures
      6. - Inclusió digital
  • III) Governança de la tecnologia: responsabilitats.
  • IV) Eines d'avaluació de la implantació del Pla.

A mesura que es vagin documentant d'altres aspectes relatius a les TAC, com ara la seqüenciació curricular de la competència digital, la incorporació de noves estratègies metodològiques en funció de les tecnologies adoptades, o d'altres, s'aniran incorporant en annexos al document inicial.

  • I) Visió del centre


El centre és de secundària pública i està ubicat en un poble de la perifèria de Barcelona. Partim de la hipòtesi que el nivell sociocultural dels alumnes és mitjà-baix, donat que és aquest entorn el que coneixem millor.

El director del centre insisteix en les reunions i en els claustres en la introducció de les TIC, donat que, des de fa un parell d'anys, la dotació informàtica del centre va augmentant. El Pla Xarxa.es del Ministeri ha instal·lat kits de projecció en les aules de Batxillerat. A més el centre disposa de dues aules d'informàtica equipades amb projector.

20091023004818-plantic.gif


L''equip directiu vol implantar el Pla TAC dins del Projecte Educatiu de Centre, segons la normativa vigent (LEC, Ordenacions curriculars, ...), per a un termini de tres cursos escolars: cursos 2010-11, 2011-12 i 2012-13.

L'objectiu a més llarg termini és que les TAC siguin presents en tots els àmbits del centre: currículums i eines d'ensenyament-aprenentatge, gestió de la informació, comunicació pares-centre, visualització del centre i de les seves activitats, etc. i que quedin integrades en el projecte educatiu. D'altres objectius, no menys importants, són la formació dels docents i el major grau d'utilització de les dotacions informàtiques per la seva part, la millora en eficàcia tempo
ral, ecològica i econòmica gràcies a les TIC, les implantacions de millores metodològiques per part del professorat, l'aplicació de les competències bàsiques en les matèries educatives i la creació de xarxes professionals docents originades al centre, per citar-ne unes quantes.

  • II) Objectius a llarg, mitjà i curt termini


A l'inici d'aquest curs escolar 2010-11, partim d'una situació molt precària pel que fa a la dotació del material, que a més està infrautilitzat pel professorat. No obstant,
en els claustres dels anys anteriors l'equip directiu, com a dinamitzador del futur Pla TAC, ja ha anat fent passos cap a una aplicació de les tecnologies a l'aula. El centre va demanar participar al Projecte 1x1 i a principis d'aquest desembre els alumnes han començat a treballar amb els ordinadors personals del Projecte 1x1.

D'altra banda, en el claustre d'inici de curs, el director va explicar la intenció de realitzar un Pla TAC i va demanar la implicació de tots els docents. Els va comunicar la creació d'una comissió TAC de centre, tal com indiquen les instruccions d'inici de curs. Davant de les reticències del claustre, que afirmava que no tenia prou coneixements per aquesta tasca, la direcció va proposar una formació digital per a tot el claustre. A més, per estimular la participació de les persones més proactives al Pla, va suggerir l'establiment d'alguna tasca o la formació de comissions de treball. Aquestes comissions es poden encarregar de diferents aspectes: per exemple, necessitats de maquinari i altres equipaments i la seva ubicació, selecció del programari més adequat segons les àrees, tipologies d'activitats per el desenvolupament de competències bàsiques amb l'ús de la Web 2.0, selecció de recursos TAC en relació amb el currículum, eines d'avaluació, comunicació amb els pares i les mares a través de mitjans tecnològics, necessitats de reorganització d'espais, etc.

A més el centre es proposa establir una intranet que faci diferents funcions: organitzativa (accés a actes de reunions i claustres, documents i arxius, calendaris, avisos, ...), educativa (integració amb el Moodle, els Quaderns Virtuals, activitats de desenvolupament de les competències bàsiques mitjançant les eines Web 2.0, ...), gestió (secretaria, faltes d'alumnat, fòrums de tutoria, ...), comunicativa (informació a les famílies, als alumnes, comunicació entre el professorat, amb altres centres, ...) i social ( participació dels usuaris de la comunitat educativa, PAS, Ajuntament....), amb vistes futures a que es converteixi en una eina vital en l'institut.

Davant de l'evidència de la falta de formació per part del professorat i del personal administratiu, es decideix crear una comissió TAC que sigui l'encarregada de formular el Pla TAC, partint de la situació actual i establint uns objectius possibles a curt, mitjà i llarg termini establerts en un calendari assumible que facin referència a aspectes organitzatius, curriculars, d'avaluació i normatius.

Aquesta comissió TAC ha d'estar formada per una gran varietat de docents amb perfils diferents. La seva composició pot ser com la següent:
- el director
- el coordinador pedagògic
- el coordinador TIC / d'informàtica
- alguns caps de departament (ciències i lletres, per exemple)
- el coordinador de la Biblioteca
- un membre del PAS

Les funcions més importants de la comissió TAC són les següents:
  • Dinamització de la proposta directiva de l'aplicació de les TAC al centre.
  • Promoció de l'ús de les TIC en la pràctica educativa a l'aula.
  • Coordinació de la integració de les TIC en les programacions del professorat i en l'avaluació de l'alumnat.
  • Optimització de l'ús dels recursos TIC al centre.
  • Seguiment-avaluació del pla TAC del centre.

En el diagnostic inicial, i per tal de recopilar informació detallada per poder identificar les fortaleses i les debilitats del centre en relació amb la implantació de les tecnologies, la comissió TAC esbrina quin és l'estat de les tecnologies en el centre, el seu ús, l'organització i els coneixements i competències digitals del personal (docent i d'administració) i entre l'alumnat, mitjançant una sèrie de qüestionaris i de l'observació directa.
Un cop fet això, cal conèixer de quins equipaments i infraestructures cal dotar el centre i on convé ubicar-los.
La comissió TAC presenta a la direcció un llistat de necessitats de material per a la implantació del projecte 1x1: pissarres digitals interactives, projectors i pantalles de projecció, sistemes de so, càmeres web, auriculars i micròfons, servidors propis, impressores multifunció amb cartutxos de tinta reciclable connectades en xarxa, capacitat d'ample de banda per a poder absorbir tot el trànsit de dades informàtiques, etc.

També estableix uns enquestes per conèixer les necessitats de formació del claustre i del PAS, i els interessos del professorat per rebre formació al centre (Intranet, Moodle, Eines Web 2.0, pissarres digitals, llibres digitals, ...). La comissió TAC formula un pla de formació conjunt per al professorat focalitzat en les competències didàctiques però atenent els diversos graus de domini de les TAC a més d'una planificació temporal i de recursos per a la totalitat de la duració del pla.

  • III) Governança de la tecnologia: responsabilitats en l'aplicació del Pla TAC


El pas següent és que la comissió TAC assigni tasques i responsabilitats als diferents agents del centre, mitjançant l'impuls de diferents grups de treball, amb una persona responsable al capdavant, per tal que procurin assolir els objectius proposats i avaluïn el seu progrés amb uns indicadors que s'integraran al Pla TAC.

  • IV) Eines d'avaluació de la implantació del Pla


En acabar el curs i segons els resultats de l'avaluació del procés d'implantació del Pla, els objectius poden variar i llavors cal reajustar-los o establir-ne de nous. Com a eina d'avaluació es pot tornar a utilitzar el Quadre d'autodiagnosi TAC d'un centre educatiu, que ha servit per a establir els objectius principals a l'inici del Pla, tenint en copte que la tecnologia està en constant evolució.
Un bon moment per a avaluar la implantació del Pla pot ser al final de cada curs, per tal de reajustar els objectius previstos a l'inici del curs següent.


Fase_TAC.jpg

Imatge ampliada



6. Curs 2010-2011


La integració de les tecnologies al centre requereix d'una gran planificació i de l'establiment dels recursos necessaris per realitzar-la. Les necessitats dels recursos són infraestructurals, pedagògics, humans i materials.

La comissió TAC del centre fa un buidat de la informació de com, quan i en quin grau s'utilitzen les TIC que s'ha recollit a inici de curs. La comissió TAC ha de fer un llistat d'accions prioritàries, a partir dels objectius a assolir en diferents horitzons temporals, consensuades amb l'equip directiu i el claustre, que s'han de dur a terme en cada un dels tres cursos (2010-2011, 2011-2012 i 2012-2013) que dura el Pla TAC. L'equip directiu, amb l'assessorament de la comissió TAC, assignarà els recursos materials i humans necessaris per a posar a l'abast les TAC a la comunitat educativa.edu_bnlb_teacher_2kids.jpg

Del treball del mes de setembre es detecta una necessitat de formació en pissarres digitals (Projecte 1x1). És per això que es demana al Departament d'Educació la formació en centre sobre l'ús metodològic de les pissarres digitals (Set. 2010) que es durà a terme durant el primer trimestre del curs (Nov. - Des. 2010). El claustre suggereix a la comissió TAC una sèrie de xerrades amb ponents o amb el coordinador d'informàtica que expliquin els avantatges de treballar amb les TIC i la utilització i les possibilitats de les pissarres digitals. També es reben propostes d'algunes editorials per tal de fer demostracions dels seus llibres digitals sobre els pissarres.
Així doncs, el centre ofereix formació sobre pissarres digitals el primer trimestre de l'any coincidint amb l'espera dels ordinadors del Projecte 1x1.

Per a identificar les fortaleses i debilitats del centre cal fer un diagnòstic de la maduresa digital del centre (tant en l'àmbit curricular com els usos de gestió, l'organització, etc.). Cal saber, on som i cap a on anem pel que fa a:
  1. - Gestió i planificació
  2. - Desenvolupament curricular
  3. - Desenvolupament professional del professorat
  4. - Organització
  5. - Recursos i infraestructures
  6. - Inclusió digital
Aquest document permet establir els objectius a curt, mitjà i llarg termini del Pla TAC.

7. Quadre d’autodiagnosi TAC d’un centre educatiu - Annex II del document Pla TAC del Departament d'Educació

Adaptació de la Matrix Planning elaborada pel NCTE (National Centre for Technology in Education). Dublín.

Curs: 2010 - 2011

PUNTS DE PARTIDA DEL CENTRE

Setembre 2010

OBJECTIUS A LLARG TERMINI

Setembre 2013

1. Gestió i planificació


Nivell inicial
  • S’està iniciant la planificació de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement.
  • No s’ha dut a terme una identificació i selecció de recursos TAC.
  • El nivell d'ús de les tecnologies es decideix individualment per part de cada professor o professora.
  • El Pla tecnològic s'enfoca més en les tecnologies (equipaments) que en les TAC (enfocaments pedagògics).
Nivell intermedi
  • El Pla TAC està en fase de desenvolupament inicial.
  • Tot el professorat que ho vulgui té l'oportunitat de participar en el Pla TAC.
  • El centre es planteja el desplegament de la competència digital i estimula l'exploració d'enfocaments metodològics nous per a la integració de les TIC transversalment.
  • En dissenyar el Pla, s'han tingut en compte alguns aspectes més enllà dels estrictament tecnològics.

1. Gestió i planificació


  • La planificació de let TAC és considerada com una part integral de la planificació general del centre i s'actualitza regularment.
  • S'adopta un enfocament estratègic d'equip per a la planificació i la integració de les TIC.
  • La competència digital està seqüenciada i integrada a les diferents àrees curriculars.
  • S'ha dut a terme una identificació i selecció anual de recursos i una avaluació de necessitats d'infraestructura i equipament.
  • La majoria del professorat, sota el lideratge de l'equip directiu, és proactiu en la integració de les TAC al centre.
  • El Pla TAC inclou una varietat de polítiques escolars relacionades (ús d'internet, ús de programari, temes de seguretat, administració de recursos TAC ...).

2. Desenvolupament curricular i TAC


Nivell inicial
  • La competència digital es té assimilada únicament a l'alfabetització informàtica.
  • L'ús de les tecnologies està enfocat bàsicament com a eina per al professorat (presentacions...).
  • No existeix una programació seqüenciada dels usos de les TAC al llarg d'una etapa o cicle.
  • Els continguts digitals a l'abast de l'alumnat són escassos.
  • El personal docent registra el seguiment de l'alumnat i l'avaluació continuada en formats no digitalitzats, com ara punts o graelles de registre o formularis impresos.

2. Desenvolupament curricular i TAC


  • Hi ha una seqüenciació i avaluació de la competència digital en les seves diferents dimensions a totes les àrees curriculars.
  • La majoria de docents utilitza entorns d'aprenentatge com ara Moodle. L'alumnat utilitza Internet per treballar de forma col·laborativa en les activitats dels programa, tant dins el centre com amb d'altres centres, fent ús pertinent de plataformes de treballl col·laboratiu.
  • L'ús de les TAC està centrat en la producció de contingut per part de l'alumnat i en la gestió i creació compartida del coneixement.
  • Existeix una programació plenament seqüenciada de les TAC i es té en compte el seu ús en diferents competències.
  • La programació de totes les àrees curriculars incorpora continguts digitals per al treball per part de l'alumnat.
  • Bona part de seguiment i avaluació continuada de l'alumnat es recull en formularis o documents digitalitzats que permeten la seva consulta en diversos moments del curs, inclosos els de les avaluacions parcials o finals.

3. Desenvolupament professional del professorat

Nivell inicial
  • Alguns i algunes docents del centre usen les tecnologies de forma casual o esporàdica en la preparació de materials de treball per a l'alumnat.
  • La competència digital del professorat es limita al nivell d'usuari.
  • La formació és una decisió individual de cada professor o professora.
Nivell intermedi
  • El centre ha contactat amb els serveis educatius de la zona o amb la coordinació territorial TAC per demanar assessorament o suport.

3. Desenvolupament professional del professorat

  • La majoria de docents usen les tecnologies habitualment en la preparació de materials de treball per al seu alumnat.
  • La competència digital va associada a la capacitat de dissenyar nous models/escenaris d'activiitats d'aprenentatge.
  • Els i les docents comparteixen activament noves idees entre ells i amb d'altres institucions en el marc d'una o diverses xarxes professionals.

4. Organització de centre i TAC

Nivell inicial
  • Les TAC s'utilitzen de forma ocasional i sempre per part d'un professorat determinat.
  • El centre té una pàgina web que s'actualitza esporàdicament.
  • El centre no vehicula cap tipus de comunicació amb pares o mares o comunitat educativa mitjançant les tecnologies.
  • Els ordinadors de la biblioteca només s'utilitzen per a la gestió documental.
Nivell intermedi
  • L’alumnat treballa amb les tecnologies de tres a cinc hores setmanals. (Fins el mes de desembre de 2010)

4. Organització de centre i TAC

  • L’entorn escolar estimula l'ús independent de les tecnologies tant per part del professorat com de l'alumnat en qualsevol moment que es necessiti.
  • L'alumnat i el professorat treballa amb les tecnologies de manera diària i regular.
  • El centre disposa de web i d'intranet on es vehiculen els continguts i les informacions curriculars, de gestió i de comunicació.
  • El centre utilitza mitjans tecnològics avançats per relacionar-se amb pares, mares i comunitat educativa (intranet, mòbil, ...)
  • La biblioteca està integrada en el desenvolupament curricular del centre i en l'EVEA (Entorn Virtual d'Ensenyament i Aprenentatge).

5. Recursos i infraestructures TAC

Nivell intermedi
  • El centre gestiona l’adquisició d’equipament TIC.
Nivell avançat
  • El centre promou l’ús d’ordinadors portàtils per part de l’alumnat.
  • L’accés a Internet té un cabal suficient per atendre tot el parc d’ordinadors del centre.
  • La ràtio és d’1:1. (a partir de desembre 2010)

5. Recursos i infraestructures TAC

  • El centre és plenament autònom en la definició i dotació de l'equipament TIC.
  • El centre és estricte i rigorós pel que fa a la política de llicències de programari.

6. Inclusió digital i TAC

Nivell inicial
  • L’alumnat és l’únic que coneix el funcionament del seu equip i depèn de personal assessor extern al centre per a qualsevol incidència.

6. Inclusió digital i TAC

  • El centre té formalitzats els procediments pel que fa a la inclusió digital i hi ajusta totes les actuacions.

8. Objectius a curt termini (Curs 2010-2011)


- Dotar al centre de recursos materials i personals per aplicar el Pla TAC
- Implantar el Projecte 1x1, aplicant les TAC en les diferents matèries
- Crear la intranet del centre.
- Dinamitzar la web del centre.
- Utilitzar el Moodle des de cada matèria.
- Utilitzar eines tecnològiques per a la comunicació amb els pares i entre el claustre

9.Tasques i Temporitzaciótemporalització.jpg






10. Competències que cal considerar en l'elaboració del Pla TAC


COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:
Competències comunicatives:
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
2. Competència artística i cultural
Competències metodològiques:
3. Tractament de la informació i competència digital.
4. Competència matemàtica.
5. Competència d'aprendre a aprendre.
Competències personals:
6. Competència d´autonomia i iniciativa personal.
7. Competència del coneixement i la interacció amb el món físic.
8. Competència social i ciutadana.

COMPETÈNCIES DIGITALS:
Els alumnes i els mestres/professors, per esdevenir competents, haurien d´assolir, amb eines digitals i en entorns digitals, les capacitats:
1. Aprendre i generar coneixements, productes o processos.
2. Obtenir, comprendre, avaluar i organitzar informació en format digital.
3. Comunicar-se, relacionar-se i col•laborar.
4. Actuar de forma responsable, cívica i segura.
5. Utilitzar i gestionar dispositius i entorns de treball digital.




11. Proposta d’integració de les TIC- TAC a cada àrea de coneixement o matèria


  • Matemàtiques i Tecnologia

Pel que fa a la integració de les TIC en els processos d'aprenentatge de les Matemàtiques i la Tecnologia, ens basem en un plantejament que agrupa en cinc categories els diferents tipus d'eines per a crear ambients enriquits per la tecnologia: connexions dinàmiques ; eines avançades, comunitats riques en recursos matemàtics; eines de disseny i construcció, i eines per explorar complexitat.

Connexions Dinàmiques manipulables: Les matemàtiques estan carregades de conceptes abstractes (invisibles) i de símbols. En aquest sentit, la imatge cobra un valor molt important en aquesta assignatura ja que permet que l'estudiant s'apropi als conceptes, traient-los de l'abstracte mitjançant la seva visualització i transformant i realitzant canvis en les variables implícites. En els graus de primària es fan servir objectes físics manipulables com a suport visual i experimental, en secundària, s'utilitzen manipulables virtuals quan no és possible tenir objectes físics. El programari per a Geometria Dinàmica possibilita veure què passa en canviar una variable mitjançant el moviment d'un control lliscant (alhora que es mou el lliscador, es poden apreciar les diferents fases o etapes dels canvis en l'equació i en la seva representació gràfica). Les simulacions són una altra eina valuosa per a integrar les TIC en el currículum, especialment en Matemàtiques i física. Aquestes proveeixen representacions interactives de la realitat que permeten descobrir mitjançant la manipulació com funciona un fenomen, què l'afecta i com aquest influeix en altres fenòmens.screen16.jpg

Eines Avançades: Els fulls de càlcul, presents en tots els paquets de programes d'ordinador per a oficina, poden ser utilitzades pels estudiants en la classe de Matemàtiques com a eina numèrica (càlculs, formats de nombres); algebraica (formules, variables); visual (formats, patrons); gràfica (representació de dades), i d'organització (tabular dades, plantejar problemes). D'altra banda, tot i la controvèrsia que genera l'ús de calculadores per part dels estudiants, hi ha molta evidència que suporta el seu ús apropiat per millorar èxits en Matemàtiques. Les calculadores gràfiques emfatitzen la manipulació de símbols algebraics, permetent graficar funcions, ampliar-les, reduir-les i comparar les gràfiques de diversos tipus de funcions. Addicionalment, les eines per graficar i analitzar dades possibiliten que l'estudiant descobreixi patrons en dades complexes, ampliant d'aquesta manera el seu raonament estadístic. El nivell de tecnologia utilitzada en les empreses és cada dia més gran. Molts llocs de treball inclouen eines informàtiques (full de càlcul, calculadora, calculadora gràfica, programari per a analitzar i graficar dades) i s'espera del sistema educatiu que prepari els estudiants per desenvolupar-se amb propietat amb aquestes tecnologies.

Comunitats Riques en Recursos Matemàtics: Els mestres poden trobar a Internet milers de recursos per enriquir la classe de Matemàtiques, com: simulacions, projectes de classe, calculadores, programari per a resoldre equacions, graficar funcions, trobar derivades, elaborar exàmens i exercicis, convertir unitats de mesura, exercitar operacions bàsiques, construir i visualitzar figures geomètriques, etc. El desenvolupament professional és un altre aspecte en el qual Internet fa una contribució important: centenars de cursos en diversos camps de la matemàtica, fòrums i llistes de discussió que es converteixen en espais de conversa i intercanvi d'informació, en què participen mestres de tot el món; descàrrega d'articles i treballs acadèmics escrits per autoritats en aquesta àrea, subscripció a butlletins i revistes electròniques, etc.
Internet, el més poderós sistema de comunicació que hagi conegut la humanitat, possibilita la creació d'ambients col.laboratius i cooperatius en l'àmbit local, nacional o internacional, i en els quals docents i estudiants comparteixen projectes i opinions sobre un tema en particular. Els estudiants també poden trobar en aquest mitjà una varietat de bases de dades amb informació de tot tipus: sismogràfica, demogràfica, climàtica, ambiental, etc, o participar en la creació de grans bases de dades. A més, quan la informació colectada per ells es correlaciona amb algunes variables geogràfiques, els estudiants poden comparar les seves dades amb els d'altres escoles de llocs distants.

Eines de Disseny i Construcció: Una altra aplicació de la tecnologia, en l'àrea de Matemàtiques, consisteix en el disseny i construcció d'artefactes robòtics. Mitjançant un llenguatge de programació els estudiants poden controlar un "totxo" programable (RCX). La construcció d'artefactes robòtics desenvolupa en l'estudiant la seva "raonament mecànic" (física aplicada), aquest ha de prendre decisions sobre tipus de rodes, politges, pinyons, aplicar els conceptes de força, fregament, relació, estabilitat, resistència i funcionalitat. D'altra banda, la programació d'aquests artefactes, perquè realitzin accions específiques, desenvolupa en l'estudiant la "Intel ligència Lògica", tan important per a les Matemàtiques.
La programació en llenguatge Logo incorpora conceptes matemàtics (ex: dibuixar figures geomètriques) alhora que introdueix els estudiants en temes com iteració i recursió. Els micromons són ambients d'aprenentatge actiu, en el qual els nens poden exercir control sobre l'ambient exploratori d'aprenentatge en el qual poden navegar, crear objectes i manipular-los, observant els efectes que produeixen entre si. En Matemàtiques, s'utilitzen micromons per provar conjectures en àlgebra i geometria, mitjançant la construcció i manipulació d'objectes, per tal d'explorar les relacions existents en l'interior d'aquests objectes i entre ells.
L'ús de programari per a dissenyar escultures de "Origami" en tres dimensions (3D) també ajuda a desenvolupar les habilitats geomètriques .

Eines per Explorar Complexitat: Un desenvolupament important de la tecnologia en el camp de les matemàtiques consisteix en el creixent nombre d'eines per al maneig de fenòmens complexos. Es destaca en aquesta categoria el programari per a modelatge de sistemes específics que permet, als que no siguin programadors, crear "agents" amb comportaments i missions, ensenyar a aquests a reaccionar a certa informació i processar en forma personalitzada. A més, mitjançant la combinació de diversos agents, es poden crear sofisticats models i simulacions interactives. La teoria del caos i els fractals també són camps en els quals la tecnologia impacta les Matemàtiques. D'altra banda, un conjunt d'eines del projecte SimCalc permeten ensenyar conceptes de càlcul per mitjà de micromons animats i gràfiques dinàmiques. Els estudiants poden explorar el moviment d'actors en aquests micromons simulats, i veure les gràfiques d'activitat, possibilitant la comprensió d'importants idees del càlcul. Explorar aquests conceptes realitzant càlculs manuals és pràcticament impossible donat el nombre astronòmic d'operacions necessàries per poder apreciar algun tipus de patró. L'ús de computadors permet a l'estudiant concentrar-se en l'anàlisi dels patrons i no en les operacions matemàtiques necessàries perquè aquests apareguin.

Les eines tecnològiques, agrupades en aquestes cinc categories, ofereixen al mestre de Matemàtiques l'oportunitat de crear ambients d'aprenentatge enriquits perquè els estudiants percebin les matemàtiques com una ciència experimental i un procés exploratori significatiu dins de la seva formació.

  • Llengua i Literatura.


Dins l’àrea de llengües, les TIC ens ofereixen un gran ventall de possibilitats.
1. Ampliació extraordinària de tot tipus d'informació en text, imatge i so, considerada en un triple aspecte:
- Emmagatzematge
- Recuperació i manipulació
- Difusió i publicació

2. Utilització de noves formes d'expressió i comunicació, nous codis i llenguatges i noves eines didàctiques. Cal destacar, entre altres, els següents:
- Correu electrònic
- Pàgines web específiques de l'àrea i programes informàtics:
- PNTIC (Recursos)
- Utilització del processador de textos. (Word)

3. Coneixement directe i aplicació a l'aula d'un conjunt de sistemes comunicatius de gran impacte social i cultural, la repercussió a curt i mitjà termini en la formació de l'alumnat sembla òbvia.

Smartboard-Main-Big.jpg
A quins nous procediments i enfocaments didàctics ens referim al considerar Internet com a eina de suport en la nostra tasca?
Les possibilitats de realització d'activitats a l'aula són àmplies, sense comptar les aportacions que ens permetran millorar la nostra necessària formació permanent, com a especialistes en l'ensenyament de l'àrea. Serveixin com a exemple les que s'esmenten a continuació:

1. Accés immediat als continguts i programes de tots els mitjans de comunicació de masses: premsa, revistes, televisió, ràdio, publicitat, etc.

2. Producció, recepció i publicació de textos. Participació en tot tipus d'experiències literàries de caràcter digital i interactiu.
ex: Icarito

3. Estudi assistit per ordinador de continguts conceptuals i procedimentals del currículum de l'àrea, com ara: morfosintaxi, autocorrecció d'ortografia, activitats d'expressió escrita i realització d'activitats variades en unitats didàctiques completes.

Llengua i literatura ESO

Projectes en xarxa: 1r ESO

Projectes en xarxa: 2n ESO

Audició de recitacions de textos clàssics i d'autors de literatura contemporània.

Biblioteca de veus

4. Realització d'activitats multi o interdisciplinars de tot tipus, així com tractament de la diversitat i temes transversals.
Didactired
Actualitat a l'aula

5. Accés a textos, obres i autors de la nostra tradició literària i aproximació a la literatura hipertextual.

6. Comunicació, a través del correu electrònic, amb col.legues i institucions de qualsevol nivell i en qualsevol punt del planeta.
  • Rediris
  • Adquisició de destreses suficients en:
  • Processador de textos.
  • Programes didàctics de diferents àmbits del currículum.
  • Navegació per Internet.
  • Ús apropiat de Enciclopèdies digitals.


De quina manera podem ampliar i actualitzar els nostres recursos metodològics?

Serveixin com a exemples els següents procediments de treball:
  • Baixant-nos de la Xarxa programes informàtics per al seu ús a classe, l'acceptació per part dels alumnes està prou experimentada.
  • Accedint a pàgines web i servidors específics de literatura i de llengua. (Veure material digital del curs)
  • Seleccionant la informació sol.licitada als motors de cerca més senzills i eficaços (Copernic, Metaíndice, Buscopio, Google), que serveixen per a executar les nostres ordres de cerca.
  • Ampliant les nostres relacions professionals, mitjançant les corresponents subscripcions a grups de notícies i llistes de correu, un cop ens haguem fet amb un compte gratuït de correu electrònic.
  • Accedint als múltiples serveis de les diferents administracions, a través del PNTIC (recentment integrat en el CNICE) i dels servidors de les comunitats autònomes, els recursos i aportacions haurien de ser claus en la formació permanent del professorat.


Tot el que fins ara queda apuntat es pot realitzar a classe amb l'alumnat de qualsevol nivell. Els programes informàtics i les activitats de l'àrea, abans referits, estan sent utilitzats per alumnes d'ESO i Batxillerat amb un alt nivell de resposta positiva i motivació.

La gratificació professional del professor procedeix de l'extraordinari interès amb que acullen els alumnes aquestes noves pràctiques docents i de la constatació que cada dia aprenen una cosa nova i significatiu per si mateixos: aprenen a aprendre.


  • Ciències Socials


Les TIC també faciliten la realització d'indagacions en temes propis de les Ciències Socials i creen un espai per desenvolupar en els estudiants habilitats de recerca (recerca, accés, selecció i organització d'informació); habilitats d'anàlisi (interpretació i síntesi d'informació); i habilitats comunicatives (exposició coherent i fonamentada d'idees, opinions, conviccions, sentiments i experiències). D'altra banda, el programari de productivitat com el processador de text, el full de càlcul i el presentador multimèdia donen suport l'elaboració d'assaigs, la realització de projectes i la producció de publicacions (butlletins, periòdic escolar, cartells, etc).

HISTÒRIA
L'objecte de la Història és l'estudi del canvi de les societats humanes a través del temps. Estudi que permet apreciar els diversos processos experimentats per les societats en els seus aspectes polític, social, cultural, econòmic, religiós, jurídic i intel.lectual. Els estudiants han de pensar els fets del passat diferenciant la seva pròpia posició de la situació dels individus que van viure en altres temps (evitar la tendència a jutjar els personatges històrics segons valors actuals). Ells han d'aprendre a utilitzar el coneixement històric de la manera més proper possible a com ho fa un expert.
20100206112300-ciencias-geografia-.jpg

Les TIC fan una aportació important en el procés d'ensenyament-aprenentatge de la Història. Permeten als estudiants accedir a fonts històriques (primàries i secundàries); comunicar-se amb els seus homòlegs d'altres escoles, en el transcurs d'investigacions o en el desenvolupament de projectes col.laboratius, per a verificar fets o contrastar punts de vista, per últim, entre altres aplicacions , classificar i organitzar informació i comunicar-la de manera efectiva.

D'altra banda, programari com el de construcció de línies de temps i diagrames de causa efecte permet que els estudiants posin en perspectiva el temps històric. Temps que no s'esgota en la cronologia, sinó que inclou altres aspectes, com durada, ritme, simultaneïtat, continuïtat i canvi. Algunes investigacions sostenen que els estudiants tenen dificultats, fins i tot fins la pubertat, per a: ordenar fets històrics, comprendre la durada dels grans períodes històrics i utilitzar la periodització (eres paleolítica, neolítica, etc). Per tot això i des d'edats primerenques, es recomana la utilització a l'aula d'aquests instruments de representació del temps.

GEOGRAFIA
Per la seva banda, la geografia és una disciplina que més de servir per realitzar localitzacions i representacions físiques dels llocs, ha de donar compte dels vincles de l'home amb el seu medi ambient per explicar els avantatges o inconvenients d'una regió a través de l'anàlisi d'elements com clima, relleu, hidrografia, vegetació i recursos naturals d'aquesta. El seu objecte el constitueix l'espai geogràfic, en el qual intervenen una varietat d'elements i fenòmens interdependents amb fets humans, passats i presents.

En aquesta disciplina, les TIC ofereixen els mitjans que faciliten el desenvolupament d'habilitats per a construir i utilitzar mapes, per accedir, organitzar, sintetitzar i presentar informació en diferents formes, per aconseguir identificar i comprendre patrons geogràfics, econòmics i de relacions espacials, i per comunicar i intercanviar informació amb estudiants d'altres cultures o llocs (propers o remots). Per exemple, la utilització d'Internet facilita les "visites virtuals" planejades a destinacions específics per tal de complir amb determinats objectius educatius.
google_earth2.jpg
Íntimament relacionada amb aquesta àrea es troba la utilització dels Sistemes d'Informació Geogràfica (GIS per la seva sigla en anglès), cada cop més propers a l'educació bàsica i Mitjana. Aquests es basen en un programari compost per tres elements: una base de dades amb informació, un mapa i un mecanisme per interrelacionar el que facilita l'enllaç d'informació geogràfica (on estan les coses) amb informació descriptiva (què són les coses). A diferència d'un mapa tradicional (en paper), un GIS pot presentar sobre el mapa d'una determinada regió i de manera interactiva, diverses capes que se sobreposen i que contenen informació temàtica, per exemple, sobre recursos naturals, educació, transport, agricultura , salut, arqueologia, etc. A més, aquest tipus de programari permet integrar Geografia informació pròpia d'altres de les disciplines que conformen les Ciències Socials.

ECONOMIA
Les TIC, amb algunes de les seves eines, faciliten l'aprenentatge en diversos temes d'aquesta assignatura en els quals els estudiants han de buscar, recollir, classificar i analitzar informació per descobrir patrons de dades, graficar informació estadística o elaborar pressupostos.

La tecnologia és element fonamental per al desenvolupament de les economies contemporànies basades en el coneixement, el suport principal és l'ús de les idees més que de les habilitats físiques, o les aplicacions de la tecnologia més que la transformació de matèries primeres o l'explotació de mà d'obra. El coneixement s'està desenvolupant i aplicant en noves formes. El cicle dels productes és més curt i la necessitat d'innovació més gran. El comerç s'expandeix al voltant del món de noves maneres (comerç electrònic), el que incrementa les demandes competitives dels productors.

Cada dia és més gran el percentatge de la força laboral que s'emmarca en la categoria de treballadors del coneixement. Per exemple, el comerç electrònic és una forma de transar o intercanviar informació comercial mitjançant la transmissió de dades sobre xarxes de comunicació com Internet. En aquest sentit, el concepte de "comerç electrònic" no només inclou la compravenda electrònica de béns, informació o serveis, sinó també l'ús de la Xarxa per realitzar activitats prèvies o posteriors a la venda (mercadeig, negociació de preus, condicions de lliurament, atenció al client, etc). Aquesta "economia digital" planteja noves demandes en els ciutadans, els que necessiten més habilitats i coneixements tecnològics per poder exercir-se en la seva vida quotidiana; demandes que han de començar a ser ateses per l'educació bàsica i Mitjana.

  • Ciències Naturals

La tendència més forta i que està evolucionant més ràpidament és que els estudiants treballin a l'aula de la manera com ho fan els científics: fent ciència i afavorint les activitats d'indagació.
A l'aula de classe on la Ciència s'aprèn "fent", s'ofereixen oportunitats perquè els estudiants:

  • Plantegin hipòtesis i tracten d'explicar;

  • Reuneixin, classifiquin i cataloguen;

  • Observeu, prenguin nota i facin esbossos;

  • Entrevistes, votin i enquesta;

  • Utilitzin diferents tipus d'instruments;

  • Midan, compten, Gràfiques i calculin;

  • Explorin propietats químiques de substàncies comuns;

  • Observeu sistemàticament la conducta social humans i animals;

  • Plantes i cultius.
untitleddd.jpg
Per la seva banda, utilitzar la indagació com a forma d'aprenentatge té cinc característiques essencials aplicables a qualsevol nivell escolar . En una aula de classe on s'aprèn per indagació, s'ofereixen oportunitats perquè els estudiants:

  • Es comprometin amb preguntes orientades científicament (centrades en objectes, organismes i esdeveniments del món natural);

  • Donin prioritat a reunir i utilitzar l'evidència que els permeti desenvolupar i avaluar explicacions dirigides a preguntes orientades científicament;

  • Formulin explicacions basades en l'evidència per atendre o respondre preguntes d'orientació científica;

  • Avaluïn seves explicacions a la llum d'explicacions alternes, especialment d'aquelles que reflecteixen la comprensió científica;

  • Comuniqueu i justifiquin les seves explicacions.

Pel que fa a la integració de les TIC, facilitadores i potenciadores dels processos d'aprenentatge de les Ciències Naturals, existeixen una sèrie d'eines que poden ser utilitzades pels docents per a crear ambients d'aprenentatge enriquits per aquestes. Moltes d'aquestes eines realitzen també aportacions a l'àrea de Matemàtiques, la qual cosa representa un avantatge per a la institució educativa ja que permet optimitzar els recursos tecnològics amb què compta.

Evokucion_tic.gif
RECURSOS A INTERNET
Els mestres de Ciències Naturals poden trobar a Internet milers de recursos per enriquir les seves classes: simulacions, programaris, "Webquests", projectes de classe, museus de ciències, zoològics i parcs naturals, entre altres. Internet també contribueix al desenvolupament professional mitjançant cursos en línia; fòrums i llistes de discussió per intercanviar opinions i experiències amb mestres de tot el món, articles i treballs acadèmics d'autoritats a l'àrea, subscripcions a butlletins i revistes electròniques, etc.

Les visites virtuals a museus de Ciències permeten als estudiants explorar i interactuar amb fenòmens en les diferents exhibicions que ofereixen, afavorint l'esperit investigador. Les exhibicions virtuals són obertes, flexibles i concebudes per equips de pedagogs i científics.

Internet, el més poderós sistema de comunicació que hagi conegut la humanitat, possibilita a més la creació d'ambients col.laboratius i cooperatius en l'àmbit local, nacional o internacional, en els quals docents i estudiants poden compartir projectes, troballes i opinions sobre un tema en particular . Els estudiants també poden trobar en aquest mitjà una varietat de bases de dades amb informació de tot tipus: sismogràfica, demogràfica, climatològica, ambiental, etc, o participar en la creació de noves bases de dades. A més, quan la informació col·lectada per ells es correlaciona amb algunes variables geogràfiques, els estudiants poden comparar les seves dades amb els d'altres escoles de llocs distants.

Per Internet es pot accedir a llibres complets , font inesgotable de coneixement.

Un altre recurs important que ofereix Internet als docents és l'accés a currículums elaborats en diferents països i amb diferents enfocaments, que els poden aportar idees per a la construcció del seu propi currículum. Alguns exemple són: El Currículum Nacional per a Ciències de Anglaterra amb marcat enfocament cap a la indagació, el Currículum Científic per a Estudiants de 11 a 14 anys publicat per l'Organització d'Estats Iberoamericans (OEI) per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, i el projecte d'Informàtica Educativa en el Currículum de Ciències elaborat per la Xarxa d'Assistència Tècnica d'enllaços (Ministeri d'Educació, Xile).

SENSORS I SONDES
Aquesta aplicació de les TIC es compon de dispositius basats en microelectrònica que permeten mesurar temperatura, il·luminació, freqüència de so, voltatges, posició, angles, etc. El cost d'aquest material s'ha reduït considerablement i proveïdors com Vernier i Pasco ofereixen paquets amb equips i programari bàsics per a àrees específiques de Ciències. Els sensors i les sondes ofereixen als estudiants oportunitats d'experiències autèntiques d'aprenentatge de les ciències, "fent". Amb aquesta eina, ells poden observar i mesurar fenòmens reals, transferir les dades dels seus mesuraments ordinador per organitzar-los, gràfiques i analitzar (concentrant-se en l'objecte de la investigació, tal com ho faria un científic) sense distreure's en la mecànica dels càlculs .
Aquests equips i programari permeten als estudiants realitzar treball de camp, obtenir informació immediata i convertir fàcilment en gràfics que faciliten i agiliten la seva anàlisi i comprensió.

ROBÒTICA
Una altra aplicació de la tecnologia en l'àrea de Ciències Naturals, consisteix a dissenyar i construir robots per promoure en els estudiants el desenvolupament del "raonament mecànic" (física aplicada) i de la "intel ligència lògica-matemàtica" . En el treball amb Robots, ells han de prendre decisions sobre tipus de rodes, politges, pinyons, aplicar conceptes de força, fregament, relació, estabilitat, resistència i funcionalitat, i programar perquè realitzin accions específiques.
Amb els maons programable de Lego (RCX), els sensors, els adaptadors i el programari Robolab, és possible recollir dades en la classe de Ciències Naturals, ampliant d'aquesta manera l'ús d'elements adquirits per als clubs de robòtica i optimitzant la inversió realitzada en els equips.
image054.jpg
MODELATGE
Els models d'esdeveniments físics es poden utilitzar per ajudar els estudiants a entendre les Ciències. En realitzar-los en l'ordinador, tenen l'avantatge que es poden fer proves abans de fer-les en la realitat. Altre dels seus avantatges és que permeten, d'una banda, apreciar i analitzar esdeveniments en el lapse d'una classe l'ocurrència en el món real poden prendre des de dies fins a mesos, i per l'altra, fer experiments o proves que involucrin elements que són perillosos de manipular físicament. Els micromons, que són entorns d'aprenentatge actiu, serveixen perquè els nens modelin i controlin ambients exploratoris d'aprenentatge, els naveguin, creuen objectes i els manipulin, i observin els efectes que produeixen entre si. En Ciències Naturals, es poden utilitzar micromons Pro perquè l'estudiant simuli cadenes alimentàries, ecosistemes, cicles de pluja, o representi parts d'un esquelet o del sistema solar, entre moltes altres aplicacions. Tot l'anterior mitjançant la construcció i manipulació d'objectes, per tal d'explorar les relacions existents a l'interior d'aquests i entre ells.

MANIPULABLES
Les simulacions són un tipus de manipulable molt utilitzat per integrar les TIC en el currículum, especialment en Matemàtiques, Física i Química. Aquestes proveeixen representacions interactives de la realitat que permeten descobrir mitjançant la manipulació com funciona un fenomen, què l'afecta i com aquest influeix en altres fenòmens, a més, de el o els efectes que tenen sobre el els canvis que es realitzen en una o més de les seves variables.

VISUALITZADORS
El programari de visualització compleix un paper molt important en l'aprenentatge de la química ja que permet als estudiants examinar interactivament i en tres dimensions les molècules d'un compost. Eines d'aquest tipus tenen un avantatge addicional: les imatges de compostos o reaccions químiques no tenen ni llengua ni connotacions culturals, per tant, molts recursos elaborats en altres idiomes es poden utilitzar sense haver de fer canvis o traduccions. El disseny de molècules és un dels pilars de la indústria farmacèutica i els professionals d'aquesta disciplina de la ciència es recolzen per realitzar-la en els sistemes de visualització de molècules, molts dels quals es poden descarregar gratuïtament d'Internet.

Les eines tecnològiques agrupades en les anteriors categories, ofereixen l'oportunitat de crear, en Ciències Naturals, ambients d'aprenentatge enriquits perquè, d'una banda, els estudiants adquireixin el gust per les ciències, i per l'altra, facilitar que els mestres atenguin en el major grau possible les recomanacions d'experts sobre les millors pràctiques del que ha de ser l'ensenyament contemporània de les Ciències, és a dir, el nou alfabetisme científic .



  • Plàstica i Música ( educació artística)

Per tal de proveir als docents recursos que veritablement aporten i que siguin fàcils de portar a la pràctica dividim en dos grups la Integració de les TIC en l'Educació Artística. En el primer presentem una diversitat de recursos que ofereixen les TIC per a l'apreciació i història de l'art. En el segon, oferim una sèrie de recursos que faciliten el desenvolupament en els estudiants de competències per a l'expressió artística amb el suport de les TIC. A causa de l'abundància de material sobre integració de les TIC a la classe d'Art, vam decidir concentrar-nos en els camps de la música, la fotografia i les arts visuals (dibuix i pintura). Aquesta tria no deu, de cap manera, entendre's com que altres manifestacions artístiques (dansa, arts escèniques, etc.) no tinguin la mateixa importància que les seleccionades.

APRECIACIÓ / HISTÒRIA

Internet va transferir al saló de classe la possibilitat d'accés a diferents corrents en el camp de la pintura, l'escultura, la dansa, el teatre i la música. Els docents poden trobar en aquest nou mitjà nombrosos recursos per donar suport a les activitats d'apreciació i reconeixement de les obres d'art en correspondència amb l'època en la qual van ser produïdes, la qual cosa exigeix tenir coneixements d'història o la possibilitat d'adquirir-los.ivanGioconda.jpg

Internet possibilita l'accés a informació no sempre disponible a les biblioteques escolars (partitures de música, arxius d'àudio, etc.) que permet enriquir les activitats de classe amb material innovador.
El programari especialitzat per Manipular Imatges Digitals permet a l'estudiant noves formes d'organitzar imatges, imprimir-les, mostrar i compartir-les. És precisament aquest ús el que ajudarà l'estudiant a classificar les obres d'acord amb un ordre prèviament establert, fer consideracions sobre elles, formular teories per interpretar-les críticament i finalment presentar davant d'una audiència.

En el camp de les Arts Visuals, Internet redueix la distància entre llocs amb recursos artístics limitats (museus, galeries, sales de concerts, etc.) i els centenars de museus i discoteques que tenen un espai virtual. Internet permet a més, la possibilitat de publicar les creacions realitzades en el lloc de residència dels estudiants establint una veritable integració cultural d'àmbit universal. Els Museus Virtuals que cobreixen diversos períodes de l'Art i els enllaços facilitaran al docent la consecució d'imatges per preparar presentacions.

EXPRESSIÓ ARTÍSTICA

La tecnologia pot ser molt efectiva en el camp de l'Expressió Artística ja que permet a l'estudiant experimentar lliurement amb materials digitals sense que la institució educativa incorri en costos elevats per concepte de materials (pel·lícula fotogràfica, revelat, executants musicals, olis, teles i aquarel·les ). Per exemple, els programes per a notació musical, edició de so i karaoke permeten experimentar i donar suport a les activitats d'Expressió Musical. Amb ells, el professor pot plantejar activitats que impliquin des de la simple transcripció melòdica, arranjaments musicals considerant tota la gamma d'instruments, fins a la reproducció musical i la impressió de partitures.
Així, els estudiants poden crear una composició musical, gravar com un arxiu MIDI, editar-la en la pantalla de l'ordinador, traslladar-la a una altra escala i executar-la novament utilitzant un instrument musical diferent al que va usar inicialment en la seva creació.Digital_Collage_Creature.jpg

Pel que fa a la fotografia, compartim l'opinió que aquesta pot contribuir eficaçment a desenvolupar la sensibilitat estètica, avivar la imaginació creativa i estimular una apreciació reflexiva dels aspectes visuals que envolten a l'estudiant. Però la fotografia com a mitjà d'expressió artística requereix que l'estudiant comprengui els seus fonaments bàsics i bones pràctiques perquè, a temps que adquireix la tècnica, estimuli la seva imaginació. També cal conèixer les noves i interessants possibilitats que ofereix la Fotografia Digital per a l'Educació Artística tot i que abans d'endinsar-se en aquest camp, s’han conèixer els seus components bàsics, diferències amb la fotografia tradicional, i els seus avantatges així com els seus desavantatges. D'altra banda, la possibilitat d'Edició Digital d'Imatges permetrà a l'estudiant millorar molts aspectes de les fotografies de la seva pròpia collita.

En l'actualitat, molts processos creatius incorporen les TIC en major o menor mesura, les pintures digitals i les obres multimèdia són exemples claus per entendre les aportacions que pot fer la informàtica al camp de les arts visuals. Recursos per Arts Visuals com Photoshop i PhotoStudio són utilitzades per crear i modificar produccions artístiques; Free hand i Ilustrator per dibuixos i dissenys de cartells i fullets, Autocad i CadStd per a dibuix de plànols, Canvas i Strata per al treball 3D, etc. La integració de les TIC en l'Educació Artística pot constituir-se en un mitjà més d'Expressió i contribuir clarament a la motivació dels estudiants .


  • Llengües extrangeres

A l'hora de fer front a una classe de caràcter comunicatiu en llengua estrangera és també fonamental que els materials que farem servir siguin motivadors i d'interès per als alumnes. Per això, necessitem que aquests materials siguin autèntics, és a dir, que els alumnes puguin identificar aquests materials amb la seva vida quotidiana i per tant amb els seus interessos. Parlaríem de materials com ara diaris, cançons, programes de ràdio o de televisió ... per això, la gran conveniència de les noves tecnologies a les aules a l'hora de realitzar una sessió de llengua estrangera, ja que Internet dota a aquesta classe d'anglès de totes i cadascuna d'aquestes característiques necessàries per cridar l'atenció dels alumnes:idiomas_traducciones.jpg

1. És un mitjà atractiu per a ells, no hi ha dubte.

2. És un mitjà que dominen a la perfecció.

3. Ens permet un ventall molt ampli d'activitats de tot tipus.

4. Pot arribar a ser un mitjà creatiu.

5. Promou actituds actives en l'alumnat.

6. Facilita la intervenció i col.laboració, no només a nivell regional, sinó nacional i mundial.

7. Transforma la recerca d'informació en coneixement.

8. Fomenta l'auto-aprenentatge en tots els nivells curriculars.

9. Promou la investigació en la xarxa com a mitjà per resoldre les activitats proposades.

10. Facilita la interacció amb parlants nadius anglesos.

11. És un mitjà dinàmic i accessible.

12. Posa en pràctica una metodologia activa que facilita l'aprenentatge significatiu.

13. Els alumnes poden fer la seva pròpia autoavaluació de coneixements adquirits.

És indubtable que una de les principals funcions de les TIC en l'educació és servir de canal de comunicació virtual: missatgeria, fòrums, weblog, wikis ... i com a recurs multimèdia: vídeos, imatges, so, interactivitat ... i el poder accedir a tots aquests serveis en qualsevol idioma és tota una revolució amb vista a l'ensenyament de l'anglès a les aules.

Els alumnes reconeixen que parlar anglès els serveix entre altres coses per:

1. Accedir a informació que ve principalment en anglès.

2. Poder comunicar-se amb persones d'arreu del món utilitzant com a vehicle de connexió l'anglès.

3. Entendre videojocs i altres recursos d'interès per a ells en la xarxa la informació ve en anglès.

Per a nosaltres els docents suposa:

1. Una eina de treball de fàcil accés i amb un ampli ventall de possibilitats a l'hora de triar activitats: crossword puzles, matching quizzes, games with pictures, word-based games, flash quizzes, vocabulary lists with games and puzles, pronunciation, listen and repeat, stories, grammar Exercises, songs, spelling, proverbs, Anagrams, argot, reading comprensions ...
learn-language-online.jpg
2. Una eina de treball que no xoca amb els interessos dels alumnes i que per tant és de gran utilitat didàctica.

3. Una eina que pot afavorir l'aprenentatge d'habilitats orals (producció - parlar - i comprensió oral). Podem comparar sons, associar-los a imatges, contrastar ... Es poden usar programes de gravació de veu per al disseny d'activitats d'escolta i pronunciació.

4. L'ús de les noves tecnologies a l'aula suposa un canvi en la relació professor-alumne.

5. Els "odiats deures" per casa ara no es veuen de la mateixa manera ja que els treballen en línia.

Treballar l'ensenyament d'un idioma estranger s'està veient beneficiat per tota una revolució tecnològica del material educatiu: JCLIC, Hot Potatoes ...

JCLIC ens permet la creació, realització i avaluació d'activitats multimèdia.

Hot Potatoes és un conjunt de sis eines d'autor que permet elaborar exercicis interactius basats en pàgines web. Disposa de:

- JBC: crea exercicis d'elecció múltiple.

- JCloze: genera exercicis d'omplir buits.

- JCross: amb aquesta eina es poden crear mots encreuats de qualsevol tanta-

- JMatch: crea exercicis d'aparellament o ordenació.

- JMix: aquesta opció permet crear exercicis de reconstrucció de frases o paràgrafs a partir de paraules desordenades.

Altres bibliografies i cibergrafies són:

http://audacity.souceforge.net/download/

www.mtv.com

www.discovery.com

www.bbb.co.uk

www.youtube.com

www.yahoonews.com

www.googlegroups.com

www.skype.com

www.premiere.com

www.wordreference.com

www.manythings.org

www.agendaweb.com

Les noves tecnologies constitueixen la possibilitat de treballar a l'aula de manera efectiva pel que fa a la interacció social, ja que la xarxa constitueix un espai d'integració social. No suposen un miracle en l'ensenyament però si un gran avanç ja que és un mitjà atractiu i dinàmic amb múltiples possibilitats, on el bilingüisme deixa de ser una llauna per part del professor d'anglès o francès per a ser una realitat multicultural de la xarxa, un clar exemple de la conveniència de parlar idiomes. Per tot arreu els nostres alumnes són bombardejats amb paraules o frases en anglès: youtube, blog, email, google, moodle, research, script, webquest ... La llista seria interminable, però el millor d'això és que tot aquest avanç tecnològic ha fet que el que abans es veia com un altre idioma aliè als alumnes, ara sigui part quotidiana de les seves vides, del seu dia a dia, ja que es topen amb vocabulari en anglès constantment, i lluny de fastiguejar-los els incita a aprendre aquest vocabulari per poder seguir passejant per la xarxa com a casa seva.


  • Educació Física
PIRAMIDE_ALIMENTICIA.jpg




O la la pàgina web:
edusport

12. Objectius del projecte per al professorat


La introducció de les TIC en el sistema educatiu pot ser adoptada per part dels docents des de dos punts de vista, ambdós respectables i produir beneficis en l'educació dels alumnes:
  • Un veu les TIC com a vehicles que poden afavorir la transmissió del saber. Les xarxes faciliten l'accés a la informació i els materials necessaris. No obstant això, la seva aportació és instrumental, tot i que no no afecta qualitativament l'aprenentatge.
  • L'altre veu les TIC en un paper més important, sobretot epistemològic, per renovar profundament una didàctica que es reconeix inadequada per afrontar el nou escenari cultural cada vegada més ric en complexes i nombroses dinàmiques cognitives que es desenvolupen en un terreny propi, el dels mitjans de comunicació, i per tant fora de l'escola.

En aquesta hipòtesi, les TIC, i en particular la multimedialitat i els recursos que ofereix la xarxa, no són només un potent instrument didàctic. La seva introducció pot ser l’ocasió de redissenyar globalment el centre i superar la seva actual crisi donant compte d'un saber més
enganxat a les mutacions de la realitat. Si la multimedialitat ha d'entrar a l'escola és perquè proporciona noves maneres de visualització i representació mental, més eficaços i operatius per a construir «el nou horitzó cultural."
hombre_digital.jpg

OBJECTIUS

• Afrontar el repte que suposa la incorporació al desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i Comunicació. Objectiu a curt termini.
• Dominar l'ús de les tecnologies de la comunicació d'ús corrent en la societat actual. Objectiu a llarg termini.
• Utilitzar correctament les diferents eines informàtiques que es requereixen en l'elaboració de les activitats proposades en les respectives àrees. Objectiu a curt termini.
Tot això implica una millor preparació professional i es requerirà del professorat - sigui en la formació inicial o en l'exercici - a ser usuaris avantatjats de recursos de la informació. Al costat d'això, necessitaran formació adequada en el Centre de Professors i serveis de suport de guies que els permetin participar plenament com a professionals. Els professors / es constitueixen un element essencial en qualsevol sistema educatiu i resulten imprescindibles a l'hora d'iniciar qualsevol canvi.
• Canviar les metodologies tradicionals per altres adaptades a les Tecnologies de la Informació i Comunicació. Objectiu a llarg termini.
• Guiar als alumne / es en l'ús de les bases d'informació i coneixement, ensenyant-los a seleccionar amb esperit crític en l'enorme quantitat d'informació que les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació aporten. Objectiu a llarg termini.
• Potenciar l'activitat dels alumne / es en l'aprenentatge autodirigit. Objectiu a llarg termini.
• Assessorar i gestionar l'ambient d'aprenentatge dels alumne / es. Objectiu a curt termini
• Accés fluït al treball de l'estudiant en concordança amb la filosofia de les estratègies d'aprenentatge utilitzades i amb el nou alumne / a - usuari / a. Objectiu a llarg termini.
• Intercanviar material pedagògic i resultats d'experiències educatives (CD, web, adreces d'Internet, fòrums de discussió, etc.) amb altres centres de la comunitat catalana i de la resta del món. Objectiu a llarg termini.
• Aprendre a treballar col·laborativamente. Objectiu a llarg termini.

EL CAMP DE L'APRENENTATGE COL·LABORATIU

Els següents elements podrien ajudar a delimitar el camp més profitós per a aquest tipus d'aprenentatge:
a) L'aprenentatge és en si un procés individual, no col.lectiu, que és influenciat per gran varietat de factors externs, incloent el grup i les relacions interpersonals.
b) El grup i les relacions interpersonals impliquen l'ús del llenguatge (un procés social) en la reorganització i modificació de les estructures personals de coneixement i comprensió, per la qual cosa aprendre és alhora un fenomen social i privat.
c) L'aprenentatge col.laboratiu implica intercanvi de llocs, interacció entre iguals i intercanvi de rols perquè els
diferents membres del grup o comunitat puguin prendre diferents rols (alumne / a, docent, cercador d'informació) en diferents ocasions.
d) Col.laboració implica sinergia i suposa que, de la mateixa manera, «el conjunt és més que la suma de les parts», per la qual que l'aprenentatge col.laboratiu potencialment produeix aprenentatges superiors al individual.
e) No tots els aprenentatges col.laboratius han estat reeixits, en algunes circumstàncies, la col.laboració pot portar a la conformitat, a retards en el progrés del treball, a pèrdua d'iniciativa i compromís, a malentesos i conflictes. No sempre es concreta la potencialitat del recurs.
f) Aprenentatge col.laboratiu no implica necessàriament aprenentatge en grup, sinó només la possibilitat de poder relacionar-se amb altra gent per donar suport i proporcionar retroalimentació al propi aprenentatge.



13. Avaluació del Pla TAC

evaluaciones.jpg

Avaluació de l’alumne
- Si es facilita la creativitat i la imaginació
- Si s’afavoreix la comunicació de l’alumnat amb l’entorn
- Si es possibilita la integració social d’alumnes amb NEE
- Si es possibilita l’ús de nous entorns d’aprenentatge
- Si s’adquireixen valors relacionats amb l’ús de les TIC

Avaluació del professor
- Si s’ha participat activament en la valoració, adaptació i disseny de recursos
- Si s’ha posat en practica algun model d’avaluació
- Si la formació rebuda és d’utilitat en la docència diària
- Si hi ha sensibilitat cap al canvi de rol del professor que suposa la integració de les TIC
stock4.jpg
Avaluació del procés
- Si els recursos són adequats i s’utilitzen de forma eficaç
- Si la organització dels recursos és idònia
- Si hi ha el compromís de tots els participants: alumnat professorat, famílies…
- Si el treball del coordinador TIC és adequat
- Si l’aprofitament de les TIC és el més adequat





Annexos:



Arxiu que recull les referències a les TAC en la LEC

Normes d'ús de les aules d'ordinadors i de portàtils

Qüestionari d'avaluació del projecte TAC